Ho sé

El temps és una dreçera
cap uns límits que no volem
reconéixer.
I es que Infinit
és el que sentim
més enllà de les passions
amb les que voldria lligar-te
per sempre més.

¿Existeixen aquests límits?
Quan et miro als ulls
plens d'històries
capaçes d'esborrar
tots els meus altars,
sé que hi ha quelcom
d'etern
al teu rostre besat
pels oceans.

Al roure de la vida
he dibuixat un cercle
on nostres llurs cors
s'entrellaçen sense límits,
on les nostres forçes
que dibuixen les melodies
de la nostra vida,
fan l'amor quan el Sol
es pon.

Les paraules són bromes
em fan riure,
perquè jo et miro
i es increible perquè
sé que tot es una comèdia
un ball de màscares
per evitar que els nostres
horitzons
tan diferents
tan llunyans
es trobin,
es trobin sense cap
lligam.

Sense cap frontera
on plantar una bandera,
una espiral on tots dos
caiem sense sebre on
junts.
Sense cap edat
jugant a amagar-nos,
sé que et trobaré.

Ho sé.

http://www.goear.com/listen/64f01b1/At-the-forest-fountain-Andreas-Vollenweider