Thursday, July 30, 2009

Gotas / Ball

Gotas

Las lágrimas ahora tiñen mis ojos
són como enredaderas de agua
como las cuerdas de un arpa
plateada.
Todos nos damos la mano
en una danza eterna
de dolor y soledad
de alegría y esperanza.

Estos momentos en que flotamos
bajo tormentas interminables
que riegan la oscuridad
de preciosa y fascinante
brutalidad.
Y en ocasiones
surgiendo del caos
aparece una convicción:
unas gotas mágicas
caen en algún sitio
quizás cerca
quizás inalcanzables.

Pero caen
y las oímos claras
y nos transforman
nos serenan
y ya se dibuja una sonrisa
de un corazón que navega
dispuesto a alcanzar
lo inalcanzable.

¿Caen desde los robles?
¿Caen desde otras
dimensiones?
¿Beberemos alguna vez
y nos saciaremos por fín?
Y así nuestro viaje empezó
y ya no quisimos volver
atrás.

Ball

Arriba un altre cop
com una forta marejada
em golpeja, em fa vibrar
fluïnt entre la terra i la mar.
Convençut un altre cop
quan ja em creia
que res em podria
convènçer de nou.
Convençut de sentir-me
viu.

Amb força reneix la llum
esmeralda dels boscos:
una flor oberta per mí
i per la meva estimada
cap un camí obert
des de la freda pedra
fins noves veus i sentiments
on puguin els somnis podrits
tornar a reverdir.

Una ona freda i cruel
m'endinsa dins la mar.
Em vol matar, sense miraments.

Guany la batalla.

I després ploro per un amic
mentre oblit la meva llibertat,
i me n'adono que el temps
es com una amant
a qui hem de fer l'amor
lentament, saborejant
cada instant.

Un vals de noves fogueres
enceses al meu voltant,
un altre pic convençut
que viure
és un ball.

No comments:

Post a Comment